De totes les teves fotos aquesta és la que més m'agrada. Bé,els carrers, les places,les estacions de tren són llocs ocupats pels vianants, on passen coses, on es donen relacions, on conflueixen totes les persones, grans , petits, catalans, anglesos... on neix la quotidianitat.
Hola Jordi, he vist totes les teves fotos i em semblen esquisites, delicades, algunes les trovo precioses. M'agrada el teu estil. Ei No tindràs alguna foto on surtis tu, no?
Saps què? Fa temps vaig tenir un professor de filosofia que es diu igual que tu.
Marta, Moltes gràcies pels comentaris. No acostumo a sortir a gaires fotos i, si et dic la veritat, no m'ha agradat mai sortir-hi, i de petit sempre feia ganyotes. Pel que sembla som uns quants els Jordis Bertrans: el famós titellaire, conec un altre que també és afeccionat a la fotografia i, ara, un professor de filofia. Potser un dia haurem de fer una trobada.
Bé, bromes a banda, una abraçada i moltes gràcies pels comentaris.
¡Hola Jordi! Hacía tiempo que no te visitaba. Y ahora al hacerlo me he encontrado con esta imagen que me agrada mucho. Parece una puesta en escena... Tu comentas que la técnica es mejorable, yo te aseguro que la calidad que tiene es más que suficiente para transmitir sensaciones. No nos obsesionemos con el continente ¡por favor!
A otra cosa; este año no pudo ser lo del concurso del magazine, el próximo año tal vez. Discrepo con los afortunados, he visto fotos mejores que no han sido ni finalistas, no hablo de las mías. ¡Un saludo!
Òndia que bona. La sensació de moviment és genial. Cadascú va al seu rotllo i sembla no passar res d'extraordinari, però a vegades el quotidià resulta ser el més atractiu a la mirada fotogràfica (una mica com les fotos de Francesc Català-Roca, la teva foto té una mica el seu estil).
7 comentaris:
De totes les teves fotos aquesta és la que més m'agrada. Bé,els carrers, les places,les estacions de tren són llocs ocupats pels vianants, on passen coses, on es donen relacions, on conflueixen totes les persones, grans , petits, catalans, anglesos... on neix la quotidianitat.
Moltes gràcies, anònim. A mí també m'agrada molt, la pena és que tècnicament és molt millorable.
Hola Jordi, he vist totes les teves fotos i em semblen esquisites, delicades, algunes les trovo precioses. M'agrada el teu estil.
Ei No tindràs alguna foto on surtis tu, no?
Saps què? Fa temps vaig tenir un professor de filosofia que es diu igual que tu.
Seguiré mirant les teves fotos.
Salut!
Marta,
Moltes gràcies pels comentaris.
No acostumo a sortir a gaires fotos i, si et dic la veritat, no m'ha agradat mai sortir-hi, i de petit sempre feia ganyotes.
Pel que sembla som uns quants els Jordis Bertrans: el famós titellaire, conec un altre que també és afeccionat a la fotografia i, ara, un professor de filofia. Potser un dia haurem de fer una trobada.
Bé, bromes a banda, una abraçada i moltes gràcies pels comentaris.
¡Hola Jordi! Hacía tiempo que no te visitaba. Y ahora al hacerlo me he encontrado con esta imagen que me agrada mucho. Parece una puesta en escena... Tu comentas que la técnica es mejorable, yo te aseguro que la calidad que tiene es más que suficiente para transmitir sensaciones. No nos obsesionemos con el continente ¡por favor!
A otra cosa; este año no pudo ser lo del concurso del magazine, el próximo año tal vez. Discrepo con los afortunados, he visto fotos mejores que no han sido ni finalistas, no hablo de las mías.
¡Un saludo!
Gracias, Mikel. Te agradezco el comentario y la visita. Sobre el Magazine nada que decir y esperar al año siguiente por si suena la campana.
Un abrazo y feliz 2008.
Òndia que bona. La sensació de moviment és genial. Cadascú va al seu rotllo i sembla no passar res d'extraordinari, però a vegades el quotidià resulta ser el més atractiu a la mirada fotogràfica (una mica com les fotos de Francesc Català-Roca, la teva foto té una mica el seu estil).
Publica un comentari a l'entrada